lunes, 9 de febrero de 2009

Fa vint anys que tinc vint anys. Vint anys i encara tinc força...

i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu,
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys.
i el cor, encara, s'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu,
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

Se puede decir mas alto pero no mas claro, ni mejor explicado...mañana mas.
Besos desde la cuarentena....

2 comentarios:

Txema dijo...

Moltes felicitats, brother!!! Què sàpigues que el nom del teu post és pràcticament el mateix que tenia preparat per al meu blog (per al dia 15 d'Octubre)... però clar... para eso eres tu el brother mayor. Pasela bien en buena compañía, al sol o bajo la lluvia pero calentito!!!! Una abraçada!!

Anónimo dijo...

FELICIDADES, ha ganado 40 años. Pongalos a rentabilizar.

DISCULPA POR NO HABER ESTADO AHÍ. ES QUE, ES QUE, ES QUE...
te lo dije hace poco, ahora me cuesta estar. Sin saberlo rindo honor a mi pseudonimo, no tengo del todo claro donde estoy.

Buscando68